Pàgines

dimarts, 8 de gener de 2019

Reflexions d'una visita al Senegal.




Senegal, 10 al 17 de desembre de 2018

Moviments, sentiments, ànsies, pors, alegries i felicitat, aquestes poden ser algunes de les paules que van dur les nostres motxilles. Però per plasmar-ho què millor que explicar-ho.

Així va anar: vam anar a Senegal buscant baobabs, cabres, casetes, camins de sorra, pous, sol... i infants, molts infants. Vam trobar una realitat, o millor la realitat ens va trobar a nosaltres. 

Vam conèixer persones, persones amb il·lusions i pors que tampoc eren molt diferents de les nostres, però sempre, amb un somriure i amb ganes d’un futur, no diríem millor sinó diferent. 

El temps, el valor del nostre temps! Allà el temps és la vida, la vida sigui a ciutat o a medi rural. Aquest temps t’atrapa amb tanta màgia, que les hores no són hores són moments de sol o d’estrelles. 

El cel, tan ample que t’has de girar per veure´l de nit ple d’estrelles i de dia d’una llum encisadora que el sol et regala. 

Arbres immensos, converses sense rellotge ni preses, persones que viuen per regalar un somriure, que lluiten per obtenir canvis al seu entorn, que viuen sempre mirant a l’horitzó com si fos el primer dia. 

Han estat molts Km amb cotxe i si ho calculéssim en peus serien milions. Però ho tornaríem a fer, a fer i fer...

Aquests 60 anys de presència escolàpia, duent una tasca imparable i desenvolupant projectes a les diferents regions de Senegal ens ha fet adonar que la nostra tasca aquí ha de ser emmirallar-nos en la d’allà. 

Recorre aquest país de color visitant: Mbour, Sokone, Karang, Kaolak, creuar Gàmbia, Ziguinchor, Kolda, Ossouye, M’lomp, Kabrouse, Mampatin, Tambacounda, i Dakar, et fa viure, senzillament VIURE. Visitar les escoles de Santa Therese,Casamance, Joseph Faye, Thiaroye, Sam-Sam, les granges escoles o internats i veure les il·lusions dels nens i nenes, dels nois i noies, dels mestres i dels escolapis se’t fa petit dir “merci”.

I que ens enduem d’això? 

Diríem que la sensació diària ha estat despertar-nos i pensar: què viurem avui? A qui coneixerem? On anirem ? Aquest sentir-nos vius i entregats amb l’impuls de fugir del que coneixem, per trobar-nos amb el que és nou i imprevisible per a nosaltres. Amb un nou repte, amb nosaltres i amb els altres (veure com darrera de cadascú hi ha tota una història).

Aquestes vivències ens van fer un regal, una lliçó d’optimisme. Mai saps que trobaràs, però perceps que tot respira amor, el més gran que un es pot imaginar. Et pots adonar que moltes vegades carregem dins la nostra pròpia motxilla més pesos dels que necessitem, fins que t’adones que la felicitat viu entre el temps, on les preses i rellotges no existeixen, on la germana o germà gran porta el germà petit, ajuda a les tasques de casa i va feliç a l’escola.

Fent el viatge ens hem apropat a la pressa de viure. Perquè hem comprovat que tot se’n va: el baobab més bonic, la nit més estrellada, les converses amb persones que s’han obert de bat a bat. Ens hem trobat amb el vertigen de veure que tot neix, es viu i també desapareix. Que hi ha persones, moments, imatges que estimaràs i retindràs per sempre.

Quan vam marxar ens van dir que tornaríem pensant que ”alguna cosa dins nostra hauria canviat” i de fet va ser així! Gràcies a persones com: en Carles Gil, per encomanar-nos un entusiasme sense límits, gràcies al Miquel Betbesé, al Josep Artigas i al Ferran Sans per la tasca incansable de veure créixer projectes, gràcies al Samson i el Bertran per fer-nos de guia, gràcies a la Mireia Gil per acompanyar-nos i explicar-nos amb il·lusió el dia a dia de la nostra estada, gràcies a les comunitats escolàpies per acollir-nos i a totes les mestres i mestres per obrir-nos les portes de les escoles. 

Que la gràcia d’aquesta experiència no sigui només arribar d’una part del món, sinó que també arribi a alguna part de nosaltres mateixos.

GRÀCIES!  

Fany Montserrat

Cap comentari:

Publica un comentari