Filipines: tòpics i realitats

En aquesta entrada al blog volem parlar d'una de les coses que més ens ha sorprès de la nostra estada a Davao i, en general, a Les Filipines.

És probable que si us demanéssim que penseu en Les Filipines us aparegui al cap "la típica" imatge d'un/a nen/a mal vestit/da, brut/a i passant gana. Doncs ara ja us la podeu treure del cap perquè això no és sempre així. És veritat que, tal com els filipins ens han explicat, hi ha regions realment empobrides i persones que passen gana, no poden dutxar-se, no poden anar a l'escola… Nosaltres no ho hem vist en primera persona i, per tant, per no ficar la pota, no en parlarem.

El que sí que coneixem és l'escola de Davao i el seu entorn. D'una banda, els infants i els adolescents que van  a l'escola privada Calasanz de Davao Academy tenen un estil de vida molt semblant al d'una família com la nostra a Catalunya. Gaudeixen d’activitats semblants a les nostres: juguen a jocs i a videojocs, practiquen esports, passen tardes en el centre comercial, van al cinema, alguns van de vacances… Creiem que el seu nivell econòmic els permet tenir accés a certes comoditats com: el vehicle privat, dispositius electrònics i electrodomèstics, assistents de la llar, etc.

D'altra banda, al mateix carrer de l'escola hi viuen un seguit de famílies que tenen un dia a dia molt diferent. Si ens centrem en les criatures, que coneixem perquè vénen a l'escola els dissabtes a fer tallers amb els germans de la comunitat, no estan escolaritzats. Sobretot, estan pel carrer i juguen a jocs tradicionals. Alguns ajuden en les tasques domèstiques i als pares, que molts d'ells no tenen feina. Les cases on viuen són senzilles i no gaire consistents: estan construïdes en terrenys que pertanyen a un terratinent que els pot demanar d'abandonar les terres i, per tant, les cases. A més, part d'aquesta gent no té fàcil l'accés a l'aigua, cosa que fa que tinguin manca d'higiene.

A més a més, tenim l'experiència de Kiblawan, l'altre poble on hem estat. La regió en si és més senzilla, però la immensa majoria tenen una casa on viure, menjar, una feina, família, perspectives de futur. En general, no tenen rentadora, ni vehicle privat, ni van al dentista. Tanmateix, organitzen festes amb els amics i veïns on el menjar no hi falta i viuen una vida molt assossegada.

Així, doncs, quan la gent ens pregunta per com es viu a Les Filipines, nosaltres responem que a les ciutats els contrastos són més visibles, mentre que als pobles les diferències estan més llimades. A grans trets, la població té una casa, una família, menjar i feina. En definitiva, tenen les necessitats bàsiques cobertes i tenen un ritme de vida que molts de nosaltres envejaríem.