Pàgines

dilluns, 24 de desembre de 2018

Futbol Solidari.... molt més que solidaritat !


Diumenge 23 de desembre va finalitzar la XXIII jornada de Futbol Solidari.
23 anys organitzant un campionat esportiu, lúdic i cultural per aconseguir fons per a l'obra educativa dels escolapis al Senegal.

Tots va començar fa 23 anys, amb la creació de l'Associació d'Amics de l'Escola Pia del Senegal (AAEPS). 

La fórmula de l'Associació és ben senzilla: sumar iniciatives, sumar esforços, esperances i il·lusions. Sumar per un món millor. Ja ho diuen els matemàtics:

"Qui sap sumar pot multiplicar; 
qui  resta, només divideix"



I a base de sumar, la proposta de l'AAEPS ha anat creixent: l'Esplai Erol, la comunitat educativa de l'Escola Pia Santa Anna de Mataró i els seus alumnes, els mestres, monitors, els exalumnes, amics i amigues, s'han coordinat un any més per fer realitat l'edició 23 del Futbol Solidari que se celebra cada any uns dies abans de les festes de Nadal i ja porta 23 edicions, que es diu ràpid, i a cada edició i han anat sumant noves propostes.



 Enguany l'oferta era ben variada. A més de les activitats esportives i de futbol, s'ha pogut gaudir de concerts, representacions teatrals, espectacles de màgia, dinars i bar solidari.  Rifes, tómboles, bingos, jocs, i un molt llarg etcètera.





Un dels partits de futbol més esperats és el d'una selecció de joves senegalesos residents a Mataró i una altra de l'Escola Pia. Partit que més que enfrontar, uneix.

A l'entrada a l'escola i al Twitter anàvem veient com creixia, poc a poc, amb l'esforç de cadascú, la caixa solidària 


Aquest any la recaptació es destinarà, tal com ens explicaven al següent projecte:


Però això no s'acaba aquí. Seguim sumant: el Futbol Solidari també és una ocasió per sensibilitzar, per donar a conèixer els projectes, per fer-nos descobrir la realitat del Senegal. 



Ja ha arribat a la seva fi la XXIII edició del Futbol Solidari. Ara toca revisar, avaluar, per tal que l'edició 24 superi, una any més, la 23. "Junts marcarem el gol que canviarà el món".
Ja des d'ara l'esperem, tot felicitant l'Assocació d'Amics de l'Escola Pia del Senegal.


divendres, 21 de desembre de 2018

Vols ser voluntari? La FES té una proposta per a Solidàries/solidaris com tu.

Us passem la informació complerta que hem rebut de la FES (Fundació Eduaciño Solidària), en la qual fan una crida per a voluntariat al Senegal o a Mèxic.

Els intyeressats llegiu bé la informació i inscriviu-vos tal com veureu a la imatge.

Ànims, i Bon Nadal a tothom, especialment als que sou fora !
-----------------------

Benvolguts/des

La Fundació Educació Solidària (FES), de l'Escola Pia Catalunya fa una crida a persones vinculades a Can Colapi (exalumnes, mestres, PAS, monitors/es, etc.) que vulguin fer un voluntariat d'estiu  o de llarga durada durant el curs, en alguna de les presències "de frontera" a Mèxic o al Senegal,  on estem vinculats els escolapis catalans.
Us reenvio la informació per si és del vostre interès o la voleu donar a conèixer a qui considereu oportú. 
Els interessats cal que us inscriviu a la sessió informativa, tal com veureu a la imatge adjunta que ens envia la FES. També trobareu més informació al web: http://www.educaciosolidaria.org/voluntariat/

-----------------------------

Benvolguts, benvolgudes


ja sabeu que cada any, durant l'estiu o durant el curs escolar, voluntaris i voluntàries viatgen als nostres projectes a Les Califòrnies mexicanes i Senegal per formar part d'aquests i, amb les persones d'allà, fer-los créixer! Una experiència increïble.

Ens agradaria molt que, gent de les nostres escoles (antics alumnes, professors, PAS...), visqués aquesta aventura i sumés il·lusió i coneixements!

Trobareu més informació en aquesta imatge: 


dimarts, 18 de desembre de 2018

Segones Breus Cròniques des del Senegal

DIVENDRES 14 DESEMBRE 2018 

Visita a l’escola internat de Joseph Faye, escola amb molt bona feina i resultats; Escola Pia al món treballant a tot gas. 

Després visita a la casa de colònies de Kabrousse. Lloc fantàstic amb projectes de present i de futur. 
Ens acompanya en Miquel Betbesè, una institució escolàpia a l’Àfrica i una persona extraordinària.

Visita al ressort Paillot, l’Àfrica que coneixen els europeus.
Dinem a casa i sortim a visitar l’escola de secundària de Kkadjinol... 
després primària i finalment el projecte de l’escola agrària de M’lomp.

Africà de l’Oest té la fragància i la força de l’Escola Pia



DISSABTE 15 DESEMBRE 2018 

Matí de viatge llarg fins a Mampatim.
Visitem al Josep Artigues iniciant la nostra presencia a la zona. Feina difícil per la dispersió dels pobles a la zona rural. Molts projectes de futur proper per ajudar a créixer aquesta zona d’Àfrica.

Compartim sopar amb les escolàpies amb les que treballem estretament a Mam- patim. 

Petits projectes amb grans aspiracions; Cal anar poc a poc ens diuen.



DILLUNS 17 DESEMBRE 2018


Visita al complex educatiu de Thiaroye a Pikine, a tocar de Dakar. Una gran escola de primària i secundària amb projecte de creixement a Licee. Un barri pobre a les afores de Dakar on fem una gran feina. 
Si la mires bé pot ser una escola que s'assembla molt a les nostres... els nens i les nenes son iguals arreu.
Després marxem cap a Sam-sam, una escola de primària en una de les zones que s’inunda cada any a Dakar. La situació és preocupant i les solucions complicades, però seguim treballant en projectes que donin oportunitats als infants que no les tenen.
Els professionals que treballen en aquestes condicions son uns herois. Els escolapis a primera línia.
Continuem la visita al Centre Kalasans de Promoció de la dona . Una mostra de com podem ajudar a desenvolupar l’emprenedoria i les oportunitats a les dones del barri.

A la tarda una volta pel centre i sopar de comiat d’una part de l’expedició: en Sergi i l’Ernest es queden un parell de dies més.


Marxem de matinada amb el cap pensant com retornar tota la bondat que hem rebut i amb un tros del nostre cor que és i serà sempre per l’Àfrica i la feina escolàpia. 
Deixem emocions i amics en una terra plena de possibilitats i promeses per a complir; esperem estar a l’alçada. Tornarem!






Acabem amb un breu vídeo on els professors de Sam-Sam, Dakar, ens expliquen el sentit de la seva missió:




dissabte, 15 de desembre de 2018

Breus cròniques des del Senegal

En Toni Aguilar, d'Escola Pia Mataró i de visita als escolapis del Senegal ens fa arribar aquestes breus cròniques amb les fotos corresponents.  Bona estada, i bona descoberta !!!!


DIMECRES 12 DESEMBRE 2018
Avui visita a l’escola d’infantil i de primària de Sokone. 
Veiem la feina que fan els companys a l’escola i trobem el que ens uneix i dona sentit a la nostra missió: els nens i les nenes. Tant lluny i tan a prop; tan diferents i tan iguals alhora. Un luxe trobar-nos en el mateix camí.

Hem tingut la sort de poder compartir una estona reflexions pedagògiques amb l’equip directiu i l’equip docent de primària. Una escola amb uns resultats Excel•lents a nivell de país. Constatem que la bona feina i els resultats tenen la mateixa clau: treball en equip, bon clima docent, bona convivència i personalitzar el currículum de l’alumne.



DIJOUS 13 DESEMBRE 2018
Avui: Camí de Oussouye ens aixequem a les 5
Passem la frontera a les 8 i anem a passar el riu a les 10, però un dels cotxes queda i passa a les 11. A les 12 som altre cop al Senegal... sembla que hem anat prou bè. 
Una dels cotxes marca oli i fem parada tècnica
Camí de Oussouye dinem a  ziguinchor

Visita al poble i a l’internat



dimecres, 12 de desembre de 2018

Imatges de la visita al Senegal

Diuen que una imatge val més que mil paraules. Així que us deixem unes quantes imatges del grup que està visitant les obres escolàpies del Senegal.
Aquesta vegada no ens han enviat cap text, però les imatges soles ja s'ho valen. Que les gaudiu tant com nosaltres.
















dissabte, 8 de desembre de 2018

Polykastro (Grècia) - 24/7 : 24 hores / 7 dies setmana

Vint-i-quatre hores, set dies a la setmana - 24/7.


Fa trenta-vuit dies que vaig arribar, i pocs són els moments en els que deixo de pensar en com fer millor la meva feina. Vint-i-quatre hores, set dies a la setmana d’intensitat. És cert que “només” treballo unes 12 hores al dia i sis dies a la setmana, però no puc deixar de pensar-hi en cap moment. Se’m fa dur, molt dur, moltes més vegades de les que us podeu imaginar. Però també em fa feliç, molt feliç.
Seguim amb les classes d’anglès per adults, quatre nivells diferents. Intensiu d’alemany i converses one-to-one en espanyol. La cafeteria obre de 10 a 14 i de 17 a 20. Les bicicletes segueixen disponibles per llogar de 10 a 17.30. Els menors segueixen venint per les tardes a aprendre anglès i a fer activitats vàries. L’espai de dones obre els dimecres i els dissabtes. Els partits de futbol es juguen els dissabtes, sovint contra un equip format per locals. Tot segueix funcionant. Com sempre. Com últimament.

Segueixo aprenent. Segueixo aprenent que l’ésser humà és fort, sobretot quan es troba en situacions de supervivència. La gent (sobre)viu esperant un passaport que els permeti avançar en una altra direcció. L’ésser humà s’adapta, confia en el canvi i viu d’esperança. L’ésser humà és capaç de somriure quan inclús el que l’envolta sembli un impediment per fer-ho. I em sorprèn. 

Em sorprenen els SOMRIURES diaris. I m’adapto, i somric amb ells. I em pregunto, com pot ser. Podria jo somriure en la seva situació? I m’acostumo a tenir-los. I m’encanten. I em falten quan no hi són. I marxen, a vegades, però tornen. Sempre tornen. I em segueix sent extrany. Però aprenc. Aprenc molt.


Hi ha dies que podria plorar i riure a la vegada. Les hores de feina s’acumulen i es noten al cos. La il·lusió segueix i fa que els moments dolents, siguin una mica menys dolents. Hi ha dies que vols que acabin i altres que no acabin mai. Extrems. Sí, constantment. 

Però en el fons, tot segueix igual, un grup de persones donant el millor de sí intentant donar més sentit al temps dels altres. Sempre els hi dic, no és temps perdut, esteu aprenent moltíssim. No sou refugiats, sou persones. Però clar, se’ls hi fa difícil d’entendre i més quan els zero graus i el vent fan sentir l’hivern ben a prop. Venen dies durs i l’organització es troba en un moment amb poques ajudes econòmiques que fan parar els trajectes al camp. No hi ha prou diners per seguir pagant la benzina necessària per fer uns quinze viatges diaris al camp. Són quatre kilòmetres d’anada i quatre més de tornada. Una distància assequible en bicicleta o inclús a peu. Però no a l’hivern. I es torna a fer dur, perquè poses noms i cares a totes aquelles persones que possiblement no sortiran del camp durant uns mesos.
Et necessitem. Necessitem la teva ajuda. Necessitem seguir proporcionant classes d’anglès, suport pscicològic i legal. Necessitem fer el procés d’ensenyament a les escoles gregues més fàcil i acollidor. Necessitem seguir proporcionant espais d’il·lusió. Necessitem seguir veient somriures. Ens ajudes?

Aroa Sancho,
Polykastro - Grècia
Desembre 2018
----------------------
Per ajudes visiteu el web d'OCC