2 de novembre - Kumain! (A dinar!)

"Kumain!" és la paraula en llengua tagal per cridar a taula. Seria el nostre " A dinar! ".

La Laura i la Núria ens fan cinc cèntims dels àpats i costums entorn a la taula. Aquí us deixem la seva crònica.

KUMAIN !

Buko juice: llet de coco per esmorzar

Una de les coses a la que ens hem hagut d'adaptar ha estat la seva manera de menjar. Val a dir  que mengem molt a gust i no passem gens de gana. 

Tot i que tendeixen a picar durant tot el dia, fan cinc àpats ben definits, semblants als catalans, però en horaris diferents.  

Mango amb vinagre i sal per treure-li l'amargor.

La Núria servint-se aigua de coco.

Per començar, sobre les 6, esmorzem. Com que ho fem a casa soles, prenem un got de llet (en pols) amb cereals o llesques de pa amb melmelada, crema de cacauet o “nutella”, aigua de coco, una mena de Cacaolat g... 

Els filipins, però, mengen arròs, carn, peix, ous, sopa...

Milk Bars: Cacaolat gelat

Més tard, a les 9, prenem l’esmorzar de mig matí, que consisteix o bé en torrades o galetes salades que portem de casa o bé menjar que comprem a la “canteen” de l'escola. 

Aquesta mena de "snacks" els prenem tant per esmorzar com per berenar. Aquí alguns exemples variats: 

Pastís de Mango

Un altre tipus de pastís de mango

Pa de coco

Bonana Cue:  Plàtan fregit

Biko: arròs dolç

Panet amb plàtan  i una magdalena de xocolata

Un coca amb crema de plàtan

A les 11:45, dinem i a les 7, sopem. Ho fem a la comunitat amb els escolapis. Ens cuina la “Nanai” (a les dones grans se les anomena així). Té la mà trencada amb els fogons. És ella també qui ens para taula, però són els escolapis els que freguen els plats havent sopat... i nosaltres hi col·laborem, és clar!

La Nanai ho deixa tot a punt per sopar.

Al mig de la taula se situen fonts i cadascú se serveix al seu plat, on fan tot l’àpat. Sempre hi ha arròs que s’acompanya amb carn de pollastre o de porc, sopes, peix, verdures...  De vegades hi ha fruita, però no com a postres, sinó que la barregen amb l’altre menjar.

L'arròs que no falti mai! Com no falta el pa a les taules catalanes.

Tenen fruita molt diversa i diferent de la que estem acostumades. A veure si en coneixeu alguna:

Dragon fruit

Grapefruit o Pomelo sencer (Aranja en català). Primer pensàvem que era un coco.

Pelant una Aranja

I aquí un Marang

I aquest, el Marang un cop pelat i preparat per menjar.
A la vista sembla una Xirimoia, però de gust diferent.

I aquí un Durian.... no hem sabut trobar-hi
cap paral·lel a cap fruita catalana.

Aquest segur que l'heu conegut; Mango.
Però és una de les diverses varietats que hi ha.

I aquest tan bonic és el Rambutan

I a vosaltres us semblarà un all,
però és un Mangosteen.  Boníssim!

I això són Lazones,

Quan les famílies filipines han de celebrar algun esdeveniment important, com ara aniversaris, batejos, aniversaris de casament... fan grans festes on es conviden els amics, els coneguts i els saludats... i duren tot el dia. La gent hi va fer algun àpat. A part de l’arròs, el plat estrella és el “lechon”, un porc rostit que el col·loquen sencer sobre la taula. La pell és cruixent i la carn de dintre, tendra. A més, hi ha molts plats amb porc. També hi ha “pansit” (fideus) i pasta amb maionesa i trossets de gelatina.

Lechón. avui hi ha festa grossa!

Pel que fa als costums, abans de començar i a l'acabar tots els comensals es posen drets, se senyen i diuen una pregària per donar gràcies pels aliments. Es veu que és costum no parlar gaire mentre es menja i s'han d'esperar a l’acabar. Tot i això, quan hi som nosaltres, ens passem l’estona xerrant i fem una mica de sobretaula.

Halo-halo: vol dir “barrejat-barrejat”. 

Porta boles de gelat d’ube (una fruita), 

gel picat, trossos de gelatina, cereals, 

una variant del flam, una espècie de fesols, etc.  

Quant a l'ús dels estris, també és diferent. No fan servir ganivet! En tenen, però queda reservat per cuinar. Cadascú té una cullera i una forquilla, que usen alhora. Tampoc utilitzen tovallons.

Fent referència als gustos, cuinen amb poca sal i poc picant, tot i que algunes persones s'afegeixen “chilli” al seu plat. 

En general, els agrada molt el dolç i, per això, moltes salses tenen tocs endolcits.

Amb tot, han estat moltes coses noves a les que ens hem hagut d'acostumar. Ara ja estem del tot adaptades, però al principi se'ns feia una muntanya menjar arròs a cada àpat, que, com podeu constatar, és denominador comú de totes les menjades. A més a més, teníem dificultats per anar de ventre (res greu, però). I quan enllacem moltes invitacions a festes, ens cansem de menjar porc. Tanmateix, ens agrada força tastar nous gustos i la majoria de menjars que mengem ens agraden. 

Casaba: feta amb “sweet potato” embolicades amb fulla de plataner

Doncs apa, us deixem per avui. Fins la propera. Esperem que us facin  "Magagandang tubo".... que en tagal vol dir "Bon profit!"

                                                                        Laura i Núria.