Ja vàrem penjar una entrada en la que explicàvem com les famílies de la Núria i Laura es trobaven per compartir un sopar i les seves anècdotes.
Ara els pares de la Núria Martínez, ens han fet arribar aquest escrit que us compartim.
Gràcies a tots els que ho feu
possible!
La Núria i la Laura acaben ben
aviat la primera de les tres etapes del seu voluntariat.
Com a pares de la Núria sabem que
aquest primer a reveure serà sentit. Un adéu a Kiblawan, a la seva gent que tan
bé els ha rebut i acollit.
En certa manera, i des de la
distància, ens sentim còmplices de les experiències i les emocions que la Núria
ens ha anat explicant al llarg d’aquests primers mesos; del seu dia a dia ple
de realitats diferents, de vivències sorprenents i molt especialment de la bona
gent, sempre disposada a donar-ho tot a canvi de res. Realitats ben diferents
però infinitament enriquidores.
Recordo el dia que va marxar a
l’aeroport del Prat. Moment d’una intensitat que com a pares encara no havíem
viscut mai. Certa por davant del desconegut, de la distància i de l’enyorament.
Avui, però, la trobem a faltar,
sí, però estem contents. I ho som perquè com a pares llegim en la seva veu i la
seva mirada que aquesta experiència la fa molt feliç i l’enriqueix.
Som conscients que l’aprenentatge
de vida de la Núria al llarg de la seva estada a Filipines, a les escoles i
comunitats, és i serà encara al llarg d’aquests mesos intens i valuós. Els
queden noves realitats per conèixer i adaptar-se, per col·laborar i per donar
allò del que saben com a mestres i del que són com a persones.
Sabem que en un món tant
accelerat i sovint maldestre, queden realitats on hi ha gent que empeny la vida pausadament i donen un valor especial, malgrat les
adversitats, a que les persones se sentin acollides.
És per això que la Laura i la
Núria tenen en tots vosaltres l’oportunitat de donar, sí, però molt
especialment de rebre encara més una gran experiència de vida.
Gràcies, doncs, a tots els
alumnes i la gent de Kiblawan. Gràcies la comunitat escolàpia de Filipines.
Gràcies Escola Pia de Catalunya, i ... Gràcies a tots els que ho feu possible!
Thank you so much to everyone in
Kiblawan. Thank you to every single student, thank you to te Escolapis
community in Philippines as well as here in Catalunya. We thereby thank
everyone of you who make it happen and make it possible
Joan Martínez i Maria Sarrau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada