No és que la Núria i la Laura hagin marxat de casa, però sens dubte queda un buit que no es tornarà a omplir fins que tornin. I com s'ofeguen les enyorances?
Fent un sopar !
El menú va ser un excel·lent conjunt de delicatessens de Sabadell.
Com a primers plats (i fixeu-os en el plural): arròs vermell amb verdures per llepar-s'hi els dits i un humus d'albergínia, que ben estès en el pa de llavors feia els delits de tots els convidats.
De segons (novament en plural): assortit de pernil i de formatges amb pa de sègol i talls de pizza de tres gustos per triar. Una festassa ! Per acabar, uns bombons d'allò més delicats, amb unes Belgues de cal Genescà, recepte secret des de 1928... i si no sabeu el que són, no sabeu el que us heu perdut. Per ajudar a pair es podia optar per cafè o infusions.
I no trobeu a faltar res? Tractant-se del sopar dels familiars de les voluntàries a Filipines, no hi havia res d'aquelles terres?
Aquesta era la sorpresa: sí, hi va haver diversos tipus de pica-pica comprats en una botiga que importa aliments fets a Filipines. Aquí una mostra.
1.- Espaguetis esponjosos picants
2,- Ganxitos amb gust de peix
3.- Cacauets arrebossats
4.- Ganxitos amb ust de marisc
5.- Patates fetes amb espaguetis.
6.- Pèsols assecats.
Senzillament podem dir que tenien un gust ben diferent al que no estem massa acostumats, però que mica a mica van anar desapareixent.
Els que van tenir més èxit, segur que no ho endevineu; els pèsols assecats! Fins i tot va haver qui ens confessà que els pèsols no li agradaven, però d'aquesta manera sí ! Ai caram !
Per un altre costat van parèixer unes galetes salades per posar-hi la tonyina o les sardines picants, també ben habituals en la dieta filipina segons ens va explicar el venedor de la botiga. Van tenir molt d'èxit i ens les vàrem cruspir ben ràpid.Però una de les coses més sorprenents va ser el refresc de cola filipí que surt a la foto del costat. El refrec "MUC" amb la cara d'un gos doberman. No sabríem dir-vos quin gust tenia; el de la cola a la que estem nosaltres acostumats, no. Però amb l'olor i la descripció que algú va fer, semblava que amb una llauna en tindríem suficient per a tots... Però ai l'as, poc després encara vam obrir una altra llauna! Segurament era semblant al de les begudes pseudo-energètiques que fins fa uns dies estaven tan de moda per casa nostra. Vet aquí la nostra poca costum.
Les postres mereixerien tota una descripció a part. Per un costat una mena de macedònia de coco, fruits de palma, mongeta negre (fesols) i mongeta blanca, en un almívar força dolç.
Ens va cridar l'atenció que les mongetes, malgrat ser dolces no perdien gens el seu gust. Com s'ho fan?
L'altre dolç va ser aquest producte verd, que no vàrem saber traduir, i encara hores d'ara desconeixem què era. Només sabem dir que era dolç. Si algú en sap el nom li agrairem ens ho comuniqui, Ep! I no eren cireres verdes confitades!
Queda clar que les tradicions culinàries catalanes i filipines són ben diverses, però ningú es va estar de tastar-ho tot.
Àpats a part, la conversa, com no podria ser d'altra manera, va girar entorn de la Núria i la Laura. Com es van anar preparant, fent maletes, acomiadant-se dels amics i familiars, cercant a internet costums i tradicions, compartint les fotos i comentaris que ens envien pel mòbil,... I sempre sortien les interpretacions tan pròpies dels pares, que són capaços de copsar per la mirada en una foto o pel to de veu d'una trucada, l'estat anímic de les filles. I, peripècies del viatge a part (tantes hores degut a un huracà que tant de mal va fer al nord del país, i una maleta perduda), la conclusió és que estan bé, que estan contentes, molt contentes, i això, sens dubte, és el millor plat que aquella nit es va servir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada