Pàgines

divendres, 19 d’octubre de 2018

17 d'octubre - En una habitació a Kiblawan

KIBLAWAN, Davao Sud, illa de Mindanao.





A Kiblawan vivim en una casa al costat del "Municipality Hall", al centre de la població de Kiblawan a Davao del Sur (Mindanao). És una casa senzilla amb una habitació acollidora que ens hem anat fent nostra. 



S'ha de dir que a casa hi passem ben poques estones del dia perquè sempre tenim alguna cosa o altra a fer! 







divendres, 12 d’octubre de 2018

12 d'octubre - "See you tomorrow, miss!"

Ja fa setmanes que estem fent classes a l'escola de Kiblawan amb alumnes d'ESO. Normalment, traiem de l'aula cinc estudiants i treballem amb ells el mateix que fan a l'aula amb el grup sencer, però de manera més personalitzada i segons el nostre criteri. 

Cada setmana canvien els alumnes que estan amb nosaltres. Quan saben que són seleccionats per fer classe amb grup reduït, s'emocionen molt: se'ls dibuixa un gran somriure a la cara, alguns xisclen, altres salten de la cadira...

Això es posa especialment de manifest quan han de fer conversa individualment amb nosaltres. Molts tenen vergonya i es posen nerviosos (es tapen la cara i alguns tremolen i tot!): tenen por d'equivocar-se i decebre'ns. 


Però, lluny d'això, a nosaltres ens atrau la manera com se'ns acosten. Els reconfortem amb el millor dels nostres somriures i intentem que se sentin còmodes. Els encoratgem amb comentaris positius i els reconeixem la feina ben feta. Aviat es relaxen. Gaudeixen del nostre acompanyament i d'allò que aprenen. Nosaltres, al nostre torn, també gaudim de la seva companyia i ens alimentem del que ens ensenyen. 

A l'acabar la sessió, quan s'acomiaden, no obliden donar-nos les gràcies i ens diuen: "See you tomorrow, miss!".


dijous, 11 d’octubre de 2018

10 octubre - I mentre elles gaudeixen, altres pateixen.

Mentre la Laura i la Núria s'ho passen d'allò més al seu voluntariat a les Filipines, aquí queden els de casa. Uns a Barcelona, els altres a Sabadell.
No és que la Núria i la Laura hagin marxat de casa, però sens dubte queda un buit que no es tornarà a omplir fins que tornin. I com s'ofeguen les enyorances?
Fent un sopar !

I ja que es tractava d'una trobada dels pares de les nostres "solidàries", vam fer un sopar ben simpàtic, compartint experiències, preparatius, nervis i neguits.

El menú va ser un excel·lent conjunt de delicatessens de Sabadell.
Com a primers plats (i fixeu-os en el plural):  arròs vermell amb verdures per llepar-s'hi els dits i  un humus d'albergínia, que ben estès en el pa de llavors feia els delits de tots els convidats.
De segons (novament en plural): assortit de pernil i de formatges amb pa de sègol i talls de pizza de tres gustos per triar. Una festassa ! Per acabar, uns bombons d'allò més delicats, amb unes Belgues de cal Genescà, recepte secret des de 1928... i si no sabeu el que són, no sabeu el que us heu perdut. Per ajudar a pair es podia optar per cafè o infusions.

I no trobeu a faltar res? Tractant-se del sopar dels familiars de les voluntàries a Filipines, no hi havia res d'aquelles terres?

Aquesta era la sorpresa: sí, hi va haver diversos tipus de pica-pica comprats en una botiga que importa aliments fets a Filipines.  Aquí una mostra.



1.- Espaguetis esponjosos picants
2,- Ganxitos amb gust de peix
3.- Cacauets arrebossats
4.- Ganxitos amb ust de marisc
5.- Patates fetes amb espaguetis.
6.- Pèsols assecats.

Senzillament podem dir que tenien un gust ben diferent al que no estem massa acostumats, però que mica a mica van anar desapareixent.
Els que van tenir més èxit, segur que no ho endevineu; els pèsols assecats! Fins i tot va haver qui ens confessà que els pèsols no li agradaven, però d'aquesta manera sí ! Ai caram !


Per un altre costat  van parèixer unes galetes salades per posar-hi la tonyina o les sardines picants, també ben habituals en la dieta filipina segons ens va explicar el venedor de la botiga. Van tenir molt d'èxit i ens les vàrem cruspir ben ràpid.
Però una de les coses més sorprenents va ser el refresc de cola filipí que surt a la foto del costat. El refrec "MUC" amb la cara d'un gos doberman. No sabríem dir-vos quin gust tenia; el de la cola a la que estem nosaltres acostumats, no. Però amb l'olor i la descripció que algú va fer, semblava que amb una llauna en tindríem suficient per a tots...   Però ai l'as, poc després encara vam obrir una altra llauna! Segurament era semblant al de les begudes pseudo-energètiques que fins fa uns dies estaven tan de moda per casa nostra. Vet aquí la nostra poca costum.

Les postres mereixerien tota una descripció a part. Per un costat una mena de macedònia de coco, fruits de palma, mongeta negre (fesols) i mongeta blanca, en un almívar força dolç.
Ens va cridar l'atenció que les mongetes, malgrat ser dolces no perdien gens el seu gust. Com s'ho fan?

L'altre dolç va ser aquest producte verd, que no vàrem saber traduir, i encara hores d'ara desconeixem què era. Només sabem dir que era dolç. Si algú en sap el nom li agrairem ens ho comuniqui, Ep! I no eren cireres verdes confitades!
Queda clar que les tradicions culinàries catalanes i  filipines són ben diverses, però ningú es va estar de tastar-ho tot.

Àpats a part, la conversa, com no podria ser d'altra manera, va girar entorn de la Núria i la Laura. Com es van anar preparant, fent maletes, acomiadant-se dels amics i familiars, cercant a internet costums i tradicions, compartint les fotos i comentaris que ens envien pel mòbil,...  I sempre sortien les interpretacions tan pròpies dels pares, que són capaços de copsar per la mirada en una foto o pel to de veu d'una trucada, l'estat anímic de les filles. I,  peripècies del viatge a part (tantes hores degut a un huracà que tant de mal va fer al nord del país, i una maleta perduda),  la conclusió és que estan bé, que estan contentes, molt contentes, i això, sens dubte, és el millor plat que aquella nit es va servir.


dilluns, 8 d’octubre de 2018

8 d'octubre - Festa dels mestres

La nostra escola de Kiblawan

La Laura i la Núria
El dia 4 i 5 d'octubre vam celebrar el dia dels mestres i les mestres. A Filipines cada any dediquen un parell de dies a agrair la feina que fan els docents a les escoles. 

El dia 4 els alumnes ens van dedicar algunes pregàries (aquí la religió forma part del seu dia a dia) i ens van regalar flors, escrits i petits detalls per donar-nos les gràcies. Va ser un matí molt bonic! 

El dia 5 el vam passar a l'escola de primària "Elementary Central School of Kiblawan" juntament amb
Agraïment de l'Ajuntament
els nostres companys/es i tots els altres mestres i professors/es de la zona. El Departament d'Educació i l'Ajuntament s'apropen als docents per encoratjar-los a seguir amb la seva feina i a reconèixer el seu valor. Aquí l'educació és un privilegi i n'estan molt agraïts, per aquest motiu el reconeixement és imprescindible. 


No és que facin castells... És un joc: premi a qui
arriba primer a dalt del pal, que està ple de greix!
Durant la festa vam ballar, jugar, parlar i menjar i la calor no va impedir passar-nos-ho bé! A Filipines la dansa i el menjar són protagonistes a totes les festes. 

Deixant en rere la festa dels mestres, el dissabte dia 6 vam celebrar la festa solidària de l'escola. Durant la festa, tots els diners que es recullen s'envien al Senegal, a les "Escoles Pies" del país. 

Compartint el dinar

Va ser una festa fantàstica, vam poder compartir moments de joc, de parlar i de fer esport amb els nostres alumnes. A la nit vam ballar danses típiques Filipines juntament amb altres professores i també amb els nens i nenes de Molopolo i Bagumbayan (amb els que passem els dissabtes al matí fent tot tipus d'activitats lúdiques). 
Els autèntics protagonistes de tot plegat

Ja veieu que no estem mai aturades, sempre tenim coses a fer i aquest inici de l'aventura ha sigut una autèntica passada!






dissabte, 6 d’octubre de 2018

6 octubre - Algunes dades demogràfiques de Filipines

De seguida que la Laura i la Núria van arribar a l'escola de Davao, al sud del país, a on estan fent el seu voluntariat ens comentaven que els cridava l'atenció que la majoria dels mestres eren joves.
Així és, i no podria ser d'una altra manera. Comparem les piràmides de població de Filipines i Catalunya.
A casa nostra la piràmide és així:
Base estreta, centre ampli i part superior força elevada. Això traduït vol dir que a Catalunya hi ha pocs naixements i pocs joves, població adulta molt nombrosa que va envellint progressivament.
Aquí un dels grans problemes del país: Com ens ho farem perquè la població en edat laboral mantingui les pensions dels que la s'han jubilat?




I si la comparem amb la piràmide de població de les Filipines:

Doncs gairebé podríem dir que a l'inrevés: Una gran base que es va fent estreta a mida que puja l'edat, i alerta, es va fent estreta molt ràpid. Això vol dir que hi ha molts naixements, però l'esperança de vida és curta. Per tant el país està ple de canalla i joves i no és gens estrany que els mestres siguin joves, que en aquest context no ho són tant,  com la Laura i la Núria comentaven.

Algunes dades més:

l'esperança de vida a Catalunya és de 80,4 anys pels homes i 85,9 per les dones.
A les Filipines és de 65,8 anys pels homes i 72,6 per les dones.

En conseqüència un professor de 40 anys a Catalunya seria un professor relativament "jove" i un de la mateixa edat a Filipines seria considerat "un senyor força gran". Per tant no és d'estranyar que els mestres companys de la Laura i la Núria tinguin, si fa no fa, la mateixa edat que elles: cap a uns 25.

Altres dades

                                                                                 FILIPINES   CATALUNYA
Metges per cada 100.000 habitants                                115                 128
Fills per dona l'any 1960                                                 7,1                  2,9
Fills per dona l'any 2016                                                 2,9                  1,3
Mortalitat infantil 2016  (x1000 naixements)               21,9                  3,3   
Esperança de vida  2016                                               69,1                 83,6


Dos móns ben diferents, oi?

Per cert, el dijous dia 4 a les Filipines  van celebrar el dia del mestre, Us deixem doncs una foto de les professores amb les que col·laboren la Laura i la Núria, i una altra amb la samarreta que els hi varen regalar per celebrar el dia,

Amb la samarreta-obsequi del dia del mestre


La Laura i la Núria amb les seves companyes mestres

I aquí la flor que els alumnes els hi han regalat !!!
Malipayong adlaw mga maestrat //Happy teachers' day // Feliç dia dels i les mestres


dijous, 4 d’octubre de 2018

4 d'octubre - Primeres impressions de la Núria

La Núria ha penjat al seu Instagram aquestes reflexions que us compartim.

Aquest és l'institut on, des de fa gairebé tres setmanes, estic fent de mestra. Fa uns mesos em van proposar venir a fer de mestra a les Filipines i sense pensar-ho gaire vaig acceptar. 
Durant els pròxims set mesos estaré treballant com a mestra d'anglès i castellà a tres centres educatius del país. 
A diferència d'altres voluntariats que he fet anteriorment, aquesta vegada no viatjo amb cap organització concreta. En aquest cas, l'Escola Pia de Catalunya ens va posar en contacte amb tres escoles locals (que estan dirigides per escolapis i mestres filipins) que els interessava comptar amb dues mestres més en el seu claustre de professors/es durant uns mesos. 
Així doncs la meva feina aquí és clara, tinc un horari i un llibre de text que, tot i que no m'agrada gaire, he de seguir amb els meus alumnes. 
Quan acaba la jornada els estudiants es queden a l'escola i parlen, canten o fan esport amb els professors/es. És bonic perquè aquí les coses són diferents i s'estableix un vincle molt més intens i proper entre els mestres i els estudiants. 
Estic contenta perquè em sento una mestra més a qui han rebut amb els braços oberts, mestres i alumnes. 
Aquí les coses van diferent, a un altre ritme i amb unes normes que trenquen amb les de casa nostra. Estic molt feliç.

Núria