Pàgines

dimecres, 12 de juny de 2019

És l'hora del pati !!!!


El col·legi Instituto José Calasanz de Mexicali  -dels escolapis de Les Califòrnies-  ha obert les portes a les excavadores.

Encara estem a les darreres setmanes del curs escolar i el pati de l'Instituto José Calasanz (IJC) , de la ciutat fronterera de Mexicali ja ha obert les portes a aplanadores, grues i excavadores; s'inicia l'asfaltat del pati escolar.

Fa quatre anys els escolapis de la frontera de Mèxic amb EUA, van obrir, a 60 metros del mur divisori, un col·legi. Diversos constructors de la zona van col·laborar-hi, aportant les primeres instal·lacions en els mòduls prefabricats amb que es va començar l’escolarització.

Dos anys després es va iniciar una primera edificació: quatre aules per acollir fins a 2n de primària.

Ara hi han entrat novament les màquines, aquesta vegada per pavimentar el pati escolar. Hi col·laboren, a més dels constructors de la ciutat, l’aportació de la Comunitat educativa a través de  l’AMPA de l’Escola Pia de Sarrià que va cedir els beneficis obtinguts a la festa de la Família d’enguany.


Ja tenien pati, però els nens i nenes sortien plens de pols o de fang, segons el dia. Ara podran gaudir-ne amb bones condicions, i els joves del barri podran seguir fent els seus partits de futbol.

Us deixem les imatges del primer dia. Poc a poc anirem introduint altres fotografies, per veure com avança l’obra.

És l’hora del pati !



dimarts, 21 de maig de 2019

Un temps enrere, un grup de professores i professors de l'Escola Pia que havien participat a la trobada formativa de "El cristianisme viu" de l'Escola Pia, van decidir que tot el que havien viscut durant aquells dies de reflexió no podia quedar en bones paraules i bons records.
Així va ser com va néixer ATÈS: Associació de Treballadors per l'Educació i la Solidaritat de l'Escola Pia

Amb una mica de temps han anat organitzant aquesta plataforma solidària i ara és el moment de fer-ne difusió. 

Així que ja ho saps, si ets un treballador/a de l'Escola Pia ja hi pots participar, i si no ho ets, aviat us explicarem com podeu formar-ne part.

Els seu objectiu i funcionament és el següent


Si la vols conèixer i t'hi vols apuntar, vista el web d'ATÈS



divendres, 10 de maig de 2019

La Laura comparteix amb nosaltres la seva reflexió en tornar a casa

La Laura ja ha tornat de les Filipines i comparteix amb tots nosaltres unes reflexions de fi de viatge. Gràcies Laura.

L'experiència a les Filipines ja s'ha acabat. Marxo del país amb tristesa. Deixo enrere persones ben especials, que m’han acollit molt bé i m’han fet concebre aquest país estranger com “casa”. Ara bé, també tinc un extens sentiment de satisfacció, que es tradueix en felicitat, perquè sé que, malgrat l’experiència a les Filipines ha arribat a la seva fi, l’experiència de les Filipines durarà per sempre.
Estar immersa en la vida d’un altre país durant tant de temps transforma com a persona i fa reestructurar la manera de veure i viure en aquest món tan divers. En aquest sentit, he pogut reflexionar sobre aspectes que mai abans havia experimentat.
Per començar, s’ha de considerar el procés d’adaptació. L’onada de canvis més grossa va ser a l'inici de l’estada, però el fet d’haver estat a tres localitats diferents ha fet que haguem de tornar a construir vida de nou en tres entorns distints. I, en tots, hem hagut de conèixer les persones de l’indret i hem hagut d’aprendre a relacionar-nos-hi, regint-nos per uns patrons diferents als de casa nostra. I aquí rau un punt important: és evident que has d’invertir un esforç en establir-te en un lloc, però també és essencial, i de vegades passa desapercebut, has de donar temps i espai als altres perquè es facin a tu. I com que totes les persones som diferents i els contexts on estem immersos també aquest procés pot ser més o menys laboriós .
A més a més, per a moltes d’aquestes persones que hem conegut hem estat les primeres persones occidentals que coneixien i hi establien un vincle. Estaven entusiasmades amb aquestes noves relacions i se’ns dirigien amb un sentiment d’admiració i amb molta voluntat de saber coses del nostre país. És per això que la nostra tasca a les Filipines ha estat, també, ser testimonis de la nostra cultura per possibilitar-ne un intercanvi. Aquest fet ha estat una oportunitat per redescobrir la bellesa de les relacions humanes, de cada raça i ètnia.

En aquest sentit, he pres consciència del concepte “cultura”. He vist que abasta moltes dimensions de la vida d’un conjunt de persones i que l’aprenem des que som petits gràcies al fet que d’estar envoltats de persones que comparteixen una mateixa manera d’organitzar-se per viure. Mentre que el dia a dia a Catalunya no em suposa cap esforç, allà he hagut d’aprendre a fer les accions més quotidianes i de descobrir que les persones actuen de manera diferent que com ho fem nosaltres. També, he hagut d’aprendre a interpretar l’entorn per reaccionar-hi. Amb tot, encara que em sento pertanyent a la cultura catalana, ara em puc desenvolupar en més contextos, i per tant, sóc més culta.

Així, quan es va a l’estranger, es valora més el que tens com a país. Comparat amb les Filipines, tenim una bona xarxa de transport públic i de comunicacions i una bona recollida de residus i de canalització d’aigua, entre d’altres. I, ja que hem pogut viure de prop el sistema educatiu filipí, considero que el català té molts aspectes positius. Com a societat en general, tenim interès per la pròpia història i ens agrada preservar el patrimoni. I tot això condiciona la manera d’organitzar-nos i de pensar.

A més, aquesta experiència a les Filipines m’ha servit per conèixer de ben a la vora el dia a dia de les comunitats escolàpies, que segur que és ben diferent del de Catalunya. Així mateix, i gràcies a la gent del carrer, he pogut veure altres maneres de professar la fe i de ser cristià.
És per tot això, i per moltes més coses que se’m fan difícils de plasmar per escrit i que encara no sé reconèixer, que ha estat una experiència molt enriquidora, de la qual m’emporto molts bons records i aprenentatges i, a més, de la que puc afirmar que m’ha fet millor persona. Així, doncs, tinc la voluntat de fer durar l’estada de les Filipines en el dia a dia d’aquí, d’aplicar les coses positives que he après, de viure amb un ritme més relaxat, de fer més del que m’agrada i gaudir del que faig i de compartir-la amb tots vosaltres.